Bé no he pogut possar l'enllaç perquè surti directament, així que posaré la imatge del treball de cmap tools que tracta sobre el programari lliure, i aniré provant de pujar-lo des de l'altre manera.
domingo, 8 de noviembre de 2009
Programari lliure
Bé no he pogut possar l'enllaç perquè surti directament, així que posaré la imatge del treball de cmap tools que tracta sobre el programari lliure, i aniré provant de pujar-lo des de l'altre manera.
miércoles, 4 de noviembre de 2009
qui ets tu?
La persona que he escollit per a fer aquesta descripció és la Sandra Montaner, una noia que com tots nosaltres ha decidit estudiar grau en Educació Infantil, ja que li agraden molt els infants.
Ella té divuit anys, és una noia d’estatura normal (ni molt alta ni molt baixa), de complexió prima i d’ulls i cabells marrons.
Es pot dir, tot i que la conec de fa poc més d’un mes, que és una noia molt riallera, d’aquelles persones que al somriure et transmeten felicitat i que et transmet el seu bon estat d’ànim encara que no tinguis un bon dia.
Tothom que la coneix se n’adona que no li costa gens relacionar-se amb la gent del seu voltat, es podria dir que és una persona extrovertida que no té por del què diran o què pensaran d’ella. A més a més si tens oportunitat de conèixer-la te n’adones que és propera als demés i tens la sensació que és d’aquelles persones de les quals tindràs el valor de confiar en ella ja que et demostra tota la seva confiança amb aquell gran somriure que t’envia sempre que li dirigeixes la paraula.
És una noia molt activa, li agrada molt quedar amb els amics i sobretot sortir de festa, ara bé, podríem dir que és més apagada quan es tracta de la universitat, tot i que no ens enganyem a la majoria de persones ens succeeix el mateix.
M’agradaria poder descriure més coses de la Sandra així que espero tenir la gran sort de continuar sabent més coses d’ella, ja que en molt poc temps he pogut descobrir moltes coses que m’han agradat molt com a persona.
Espero que tingueu la mateixa oportunitat de conèixer-la que he tingut jo.
La composició del text
Quan es parla de composició d'un text, es tracta de saber com organitzar el text per què quedi correctament estructurat.
Des de que anem al cole, sempre ens han explicat que un text ha d'estar dividit en tres apartats: la introducció, el nus, i el desenllaç, però cal tenir en compte que abans d'escriure res, cal primerament planificar, és a dir, establir els objectius que es vol aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada.
En segon lloc, cal redactar, és a dir, transformar la pluja d'idees feta anteriorment en una redacció aplicant la introducció, el nus i el desenllaç, i a més a més, tenint en compte la coherència, la cohesió, l'adequació...
I per últim, per a organitzar correctament el text, cal revisar-lo, ja que és autoavaluar el que hem escrit i decidir per tant què es modifica i què no es modifica.
Des de que anem al cole, sempre ens han explicat que un text ha d'estar dividit en tres apartats: la introducció, el nus, i el desenllaç, però cal tenir en compte que abans d'escriure res, cal primerament planificar, és a dir, establir els objectius que es vol aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada.
En segon lloc, cal redactar, és a dir, transformar la pluja d'idees feta anteriorment en una redacció aplicant la introducció, el nus i el desenllaç, i a més a més, tenint en compte la coherència, la cohesió, l'adequació...
I per últim, per a organitzar correctament el text, cal revisar-lo, ja que és autoavaluar el que hem escrit i decidir per tant què es modifica i què no es modifica.
codi oral i codi escrit
Una de les classes que vam fer de COEV, ens van passar un dossier on es parlava sobre el llenguatge escrit i el llenguatge oral.
Aquest dossier que tracta diferents apartats ha fet que entenguem millor les diferències entre un llenguatge i un altre.
Un cop ens van explicar, vam tenir que escriure un resum sobre què creiem que haviem entés, és a dir, un resum del dossier
Cal dir, que el codi oral i el codi escrit, a part de tenir diferències entre ells, també hi podem trobar semblances i per tant es tracta de dos codis dels quals poden ser divergents i poden no ser-ho.
Aquest dossier que tracta diferents apartats ha fet que entenguem millor les diferències entre un llenguatge i un altre.
Un cop ens van explicar, vam tenir que escriure un resum sobre què creiem que haviem entés, és a dir, un resum del dossier
Cal dir, que el codi oral i el codi escrit, a part de tenir diferències entre ells, també hi podem trobar semblances i per tant es tracta de dos codis dels quals poden ser divergents i poden no ser-ho.
jueves, 15 de octubre de 2009
mapa conceptual
http://cmapspublic3.ihmc.us/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1255591207117_965412645_10721&partName=htmltext
En aquesta direcció que hi trobem adalt, hi trobem una imatge d'un petit mapa conceptual que hem fet a classe de gestió de la informació. Aquest tipus de mapa que ens han explicat com fer-ho, ens ajuda a organitzar millor la informació de manera més resumida i pràctica i a visualitzar-ho més ràpidament.
El programa per a fer aquest tipus de mapa es diu Cmap tools
En aquesta direcció que hi trobem adalt, hi trobem una imatge d'un petit mapa conceptual que hem fet a classe de gestió de la informació. Aquest tipus de mapa que ens han explicat com fer-ho, ens ajuda a organitzar millor la informació de manera més resumida i pràctica i a visualitzar-ho més ràpidament.
El programa per a fer aquest tipus de mapa es diu Cmap tools
jueves, 1 de octubre de 2009
Gramàtiques del silenci
Serrano, S (2009) La festa dels sentits
Llenguatge no verbal:
1. Acompanyen els verbals o els contradiuen. També els podem substituir
2. Característiques del llenguatge no verbal en referència al llenguatge verbal.
- Més global
- Més subtil
- Més fàcil de presentar
- Menys compromès
3. Es poden detectar: estats d’ànims, mentides o enganys
4. Reflexa una part del discurs que verbalment no diem. Exemple: L’actitud durant el que diem
5. Maneres per comunicar-nos no verbalment: a partir del tacte, de les mirades, dels sons ( que no les paraules)...
6. Cada cultura té la seva saviesa no verbal.
Síntesi:
La gramàtica del silenci ens explica el llenguatge no verbal. El llenguatge no verbal acompanya al llenguatge verbal, però també el pot contradir i substituir.
Les característiques del llenguatge no verbal en referència al llenguatge verbal són més subjectives, més globals, més subtils, més fàcils de presentar, i menys compromeses.
Amb el llenguatge no verbal podem detectar estats d’ànims, mentides o enganys, això és degut al moment en el qual el discurs verbal i el no verbal es contradiuen. També reflexa una part del discurs que verbalment no diem.
Les maneres per comunicar-nos no verbalment és a partir del tacte, de les mirades, dels sons...
S’ha de dir que cada cultura té la seva saviesa no verbal.
Llenguatge no verbal:
1. Acompanyen els verbals o els contradiuen. També els podem substituir
2. Característiques del llenguatge no verbal en referència al llenguatge verbal.
- Més global
- Més subtil
- Més fàcil de presentar
- Menys compromès
3. Es poden detectar: estats d’ànims, mentides o enganys
4. Reflexa una part del discurs que verbalment no diem. Exemple: L’actitud durant el que diem
5. Maneres per comunicar-nos no verbalment: a partir del tacte, de les mirades, dels sons ( que no les paraules)...
6. Cada cultura té la seva saviesa no verbal.
Síntesi:
La gramàtica del silenci ens explica el llenguatge no verbal. El llenguatge no verbal acompanya al llenguatge verbal, però també el pot contradir i substituir.
Les característiques del llenguatge no verbal en referència al llenguatge verbal són més subjectives, més globals, més subtils, més fàcils de presentar, i menys compromeses.
Amb el llenguatge no verbal podem detectar estats d’ànims, mentides o enganys, això és degut al moment en el qual el discurs verbal i el no verbal es contradiuen. També reflexa una part del discurs que verbalment no diem.
Les maneres per comunicar-nos no verbalment és a partir del tacte, de les mirades, dels sons...
S’ha de dir que cada cultura té la seva saviesa no verbal.
miércoles, 30 de septiembre de 2009
Un bon comunicador
El dia 29-9-09 vam tenir una classe amb el grup petit de comunicació oral, escrita i corporal.
Aquesta vegada, durant la sessió que va durar dues hores, vam fer dues activitats. La primera que era la individual consistia en buscar una persona coneguda per a tots nosaltres que penséssim que era un/a bon/a comunicador/a, de tal manera que un cop escrit nom i cognom d'aquesta persona, havíem de buscar o bé quatre adjectius que el definíssim o bé quatre motius pel qual creguéssim que era per a nosaltres un bon comunicador.
Així doncs, el que vam fer va ser posar en comú les persones que havíem escollit i dir els quatre adjectius que havíem triat per a aquesta.
Van sortir noms molt diferents i molts adjectius que qualificaven a cadascú d'ells, cada asjectiu era completament diferent. Així doncs, responent a la pregunta que ens vam fer al principi , què és la comunicació, podríem dir que el món de la comunicació són les claus alhora de parlar i doncs que la diversitat de respostes té a veure en el que cadascú creu que és per ell ser un bon comunicador.
Cal dir que no hi ha un sol perfil de comunicador, així doncs, els oients, els receptors formen part d'aquesta comunicació per valorar què és per ell un bon comunicador. Així doncs, podríem dir que per a ser un bon comunicador, no només cal tenir un bon domini de la llengua i de l'escriptura, sinó que a més a més hi han molts altres factors que influeixen a decidir què és i què no és un bon comunicador, tals com : intel·ligència, entonació, valentia, paciència , expressiu, claredat, delicadesa, empatia, humor, gesticulació, volum...
Aquesta vegada, durant la sessió que va durar dues hores, vam fer dues activitats. La primera que era la individual consistia en buscar una persona coneguda per a tots nosaltres que penséssim que era un/a bon/a comunicador/a, de tal manera que un cop escrit nom i cognom d'aquesta persona, havíem de buscar o bé quatre adjectius que el definíssim o bé quatre motius pel qual creguéssim que era per a nosaltres un bon comunicador.
Així doncs, el que vam fer va ser posar en comú les persones que havíem escollit i dir els quatre adjectius que havíem triat per a aquesta.
Van sortir noms molt diferents i molts adjectius que qualificaven a cadascú d'ells, cada asjectiu era completament diferent. Així doncs, responent a la pregunta que ens vam fer al principi , què és la comunicació, podríem dir que el món de la comunicació són les claus alhora de parlar i doncs que la diversitat de respostes té a veure en el que cadascú creu que és per ell ser un bon comunicador.
Cal dir que no hi ha un sol perfil de comunicador, així doncs, els oients, els receptors formen part d'aquesta comunicació per valorar què és per ell un bon comunicador. Així doncs, podríem dir que per a ser un bon comunicador, no només cal tenir un bon domini de la llengua i de l'escriptura, sinó que a més a més hi han molts altres factors que influeixen a decidir què és i què no és un bon comunicador, tals com : intel·ligència, entonació, valentia, paciència , expressiu, claredat, delicadesa, empatia, humor, gesticulació, volum...
martes, 29 de septiembre de 2009
Educació Física
La meva primera entrada en aquest blog parlarà sobre la darrere classe amb en Marc Franco, professor d'educació física.
Els objectius que té l'educació física els anirem aprenent al llarg d'aquest semestre a base de classes teòriques i classes pràctiques, de les quals aprendrem a entendre millor el concepte de l'educació física en l'àmbit acadèmic i a aprendre nous jocs per als petits.
L'educació física, ens fa treballar no només de manera física sinó que també per a respectar-nos els uns als altres. El companyerisme en l'educació física es vital.
L'altre dia, vam començar recordant la películ·la que vam veure a classe anomenada, quiero ser como Beckham, de la qual vam haver de trobar totes aquelles manifestacions que consideràvem que siguessin objecte d'estudi en l'educació física
Un cop vam comentar-ho tot, ens van ubicar on estava cada un dels serveis del gimnàs, així doncs, un cop guiats, vam anar tots cap al pavelló per a començar amb la pràctica.
Pràctica:
En arribar al pavelló, en Marc Franco, durant una hora, ens va fer fer un seguit de jocs dels quals, seguidament comentaré. Aquests jocs tenen uns objectius finals, els quals hem d'anar descobrint per poder entendre la finalitat de cada joc i de cada classe.
-El primer joc s'anomenava el rei , aquest joc, consistia en la col·locació en fila un cert nombre d'alumnes, un darrere l'altre i el primer de cada fila s'havia d'anar movent mentre el del seu darrere l'havien d'imitar, i així successivament fins que l'últim de la fila acaba sent el primer.
L'objectiu doncs, era plasmar de la millor manera possible el que la persona del davant estava fent.
-El següent joc va ser el cuc en el que ens trobàvem en un rectangle tots els companys i al centre d'aquest rectangle, s'hi trobaven dos persones les quals havien d'anar tocant a les demés per poder anar fent el cuc cada vegada més gran.
-El tercer joc va ser el joc de les pilotes de colors, es tractava d'anar fent cas a les indicacions que el professor ens anava donant, ja que cada persona tenia un color de pilotes diferents, alhora repetits, per poder fer cas a les indicacions que ens donava, que eren o bé: canvi de color, o bé, colors. Quan feia cridava canvi de colors, cada persona s'havia de canviar amb la persona més propera la seva pilota per un altre color, i quan es deia colors, ens havíem d'agrupar totes les persones que teniem el mateix color de pilota en una mateixa zona.
L'objectiu era fer una associació ràpida i divertida dels colors.
-El darrer joc anomenat les torres consistia en fer dos equips. Cada equip tenia l'objectiu d'enderrocar uns cons que estaven situats a punta i punta del camp de bàsket. Així quan s'anava passant la pilota entre el grup, la persona que rebia la pilota l'havia de llençar al company sense moure's del lloc, ni botar-la i poder arribar al límit marcat per unes ratlles i llençar-la contra els cons i enderrocar-los.
L'objectiu de la nostra primera classe ha estat clar, entendre millor en què consisteix l'educació física ja que cada joc té uns objectius clars per als infants, aquests jocs que ens van ensenyant a cada classe ho fan perquè algun dia nosaltres siguem capaços d'ensenyar el mateix als nostres futurs infants.
Alhora aquestes activitats són també una bona manera de conèixer millor als companys de classe, ja que has d'anar interactuant entre ells a mesura que vas fent més jocs.
Els objectius que té l'educació física els anirem aprenent al llarg d'aquest semestre a base de classes teòriques i classes pràctiques, de les quals aprendrem a entendre millor el concepte de l'educació física en l'àmbit acadèmic i a aprendre nous jocs per als petits.
L'educació física, ens fa treballar no només de manera física sinó que també per a respectar-nos els uns als altres. El companyerisme en l'educació física es vital.
L'altre dia, vam començar recordant la películ·la que vam veure a classe anomenada, quiero ser como Beckham, de la qual vam haver de trobar totes aquelles manifestacions que consideràvem que siguessin objecte d'estudi en l'educació física
Un cop vam comentar-ho tot, ens van ubicar on estava cada un dels serveis del gimnàs, així doncs, un cop guiats, vam anar tots cap al pavelló per a començar amb la pràctica.
Pràctica:
En arribar al pavelló, en Marc Franco, durant una hora, ens va fer fer un seguit de jocs dels quals, seguidament comentaré. Aquests jocs tenen uns objectius finals, els quals hem d'anar descobrint per poder entendre la finalitat de cada joc i de cada classe.
-El primer joc s'anomenava el rei , aquest joc, consistia en la col·locació en fila un cert nombre d'alumnes, un darrere l'altre i el primer de cada fila s'havia d'anar movent mentre el del seu darrere l'havien d'imitar, i així successivament fins que l'últim de la fila acaba sent el primer.
L'objectiu doncs, era plasmar de la millor manera possible el que la persona del davant estava fent.
-El següent joc va ser el cuc en el que ens trobàvem en un rectangle tots els companys i al centre d'aquest rectangle, s'hi trobaven dos persones les quals havien d'anar tocant a les demés per poder anar fent el cuc cada vegada més gran.
-El tercer joc va ser el joc de les pilotes de colors, es tractava d'anar fent cas a les indicacions que el professor ens anava donant, ja que cada persona tenia un color de pilotes diferents, alhora repetits, per poder fer cas a les indicacions que ens donava, que eren o bé: canvi de color, o bé, colors. Quan feia cridava canvi de colors, cada persona s'havia de canviar amb la persona més propera la seva pilota per un altre color, i quan es deia colors, ens havíem d'agrupar totes les persones que teniem el mateix color de pilota en una mateixa zona.
L'objectiu era fer una associació ràpida i divertida dels colors.
-El darrer joc anomenat les torres consistia en fer dos equips. Cada equip tenia l'objectiu d'enderrocar uns cons que estaven situats a punta i punta del camp de bàsket. Així quan s'anava passant la pilota entre el grup, la persona que rebia la pilota l'havia de llençar al company sense moure's del lloc, ni botar-la i poder arribar al límit marcat per unes ratlles i llençar-la contra els cons i enderrocar-los.
L'objectiu de la nostra primera classe ha estat clar, entendre millor en què consisteix l'educació física ja que cada joc té uns objectius clars per als infants, aquests jocs que ens van ensenyant a cada classe ho fan perquè algun dia nosaltres siguem capaços d'ensenyar el mateix als nostres futurs infants.
Alhora aquestes activitats són també una bona manera de conèixer millor als companys de classe, ja que has d'anar interactuant entre ells a mesura que vas fent més jocs.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
