miércoles, 30 de septiembre de 2009

Un bon comunicador

El dia 29-9-09 vam tenir una classe amb el grup petit de comunicació oral, escrita i corporal.
Aquesta vegada, durant la sessió que va durar dues hores, vam fer dues activitats. La primera que era la individual consistia en buscar una persona coneguda per a tots nosaltres que penséssim que era un/a bon/a comunicador/a, de tal manera que un cop escrit nom i cognom d'aquesta persona, havíem de buscar o bé quatre adjectius que el definíssim o bé quatre motius pel qual creguéssim que era per a nosaltres un bon comunicador.

Així doncs, el que vam fer va ser posar en comú les persones que havíem escollit i dir els quatre adjectius que havíem triat per a aquesta.
Van sortir noms molt diferents i molts adjectius que qualificaven a cadascú d'ells, cada asjectiu era completament diferent. Així doncs, responent a la pregunta que ens vam fer al principi , què és la comunicació, podríem dir que el món de la comunicació són les claus alhora de parlar i doncs que la diversitat de respostes té a veure en el que cadascú creu que és per ell ser un bon comunicador.
Cal dir que no hi ha un sol perfil de comunicador, així doncs, els oients, els receptors formen part d'aquesta comunicació per valorar què és per ell un bon comunicador. Així doncs, podríem dir que per a ser un bon comunicador, no només cal tenir un bon domini de la llengua i de l'escriptura, sinó que a més a més hi han molts altres factors que influeixen a decidir què és i què no és un bon comunicador, tals com : intel·ligència, entonació, valentia, paciència , expressiu, claredat, delicadesa, empatia, humor, gesticulació, volum...

martes, 29 de septiembre de 2009

Educació Física

La meva primera entrada en aquest blog parlarà sobre la darrere classe amb en Marc Franco, professor d'educació física.
Els objectius que té l'educació física els anirem aprenent al llarg d'aquest semestre a base de classes teòriques i classes pràctiques, de les quals aprendrem a entendre millor el concepte de l'educació física en l'àmbit acadèmic i a aprendre nous jocs per als petits.
L'educació física, ens fa treballar no només de manera física sinó que també per a respectar-nos els uns als altres. El companyerisme en l'educació física es vital.


L'altre dia, vam començar recordant la películ·la que vam veure a classe anomenada, quiero ser como Beckham, de la qual vam haver de trobar totes aquelles manifestacions que consideràvem que siguessin objecte d'estudi en l'educació física
Un cop vam comentar-ho tot, ens van ubicar on estava cada un dels serveis del gimnàs, així doncs, un cop guiats, vam anar tots cap al pavelló per a començar amb la pràctica.


Pràctica:

En arribar al pavelló, en Marc Franco, durant una hora, ens va fer fer un seguit de jocs dels quals, seguidament comentaré. Aquests jocs tenen uns objectius finals, els quals hem d'anar descobrint per poder entendre la finalitat de cada joc i de cada classe.

-El primer joc s'anomenava el rei , aquest joc, consistia en la col·locació en fila un cert nombre d'alumnes, un darrere l'altre i el primer de cada fila s'havia d'anar movent mentre el del seu darrere l'havien d'imitar, i així successivament fins que l'últim de la fila acaba sent el primer.
L'objectiu doncs, era plasmar de la millor manera possible el que la persona del davant estava fent.

-El següent joc va ser el cuc en el que ens trobàvem en un rectangle tots els companys i al centre d'aquest rectangle, s'hi trobaven dos persones les quals havien d'anar tocant a les demés per poder anar fent el cuc cada vegada més gran.

-El tercer joc va ser el joc de les pilotes de colors, es tractava d'anar fent cas a les indicacions que el professor ens anava donant, ja que cada persona tenia un color de pilotes diferents, alhora repetits, per poder fer cas a les indicacions que ens donava, que eren o bé: canvi de color, o bé, colors. Quan feia cridava canvi de colors, cada persona s'havia de canviar amb la persona més propera la seva pilota per un altre color, i quan es deia colors, ens havíem d'agrupar totes les persones que teniem el mateix color de pilota en una mateixa zona.
L'objectiu era fer una associació ràpida i divertida dels colors.

-El darrer joc anomenat les torres consistia en fer dos equips. Cada equip tenia l'objectiu d'enderrocar uns cons que estaven situats a punta i punta del camp de bàsket. Així quan s'anava passant la pilota entre el grup, la persona que rebia la pilota l'havia de llençar al company sense moure's del lloc, ni botar-la i poder arribar al límit marcat per unes ratlles i llençar-la contra els cons i enderrocar-los.



L'objectiu de la nostra primera classe ha estat clar, entendre millor en què consisteix l'educació física ja que cada joc té uns objectius clars per als infants, aquests jocs que ens van ensenyant a cada classe ho fan perquè algun dia nosaltres siguem capaços d'ensenyar el mateix als nostres futurs infants.

Alhora aquestes activitats són també una bona manera de conèixer millor als companys de classe, ja que has d'anar interactuant entre ells a mesura que vas fent més jocs.